La base de dades de les Lletres Catalanes
A Montserrat Martí
Em va cremant el glaç, fosca de lluny, camí. De llavis fins cauran regalims de claror. Captaire cec, el vent a palpes fuig deis cims de l’aridesa. Mor de set vora la deu. Veig ampla son d’ocells en l’alt ordre dels brancs. Molt tremolosos ulls guarden passos de nit. I parlaré després al Rei gran, al Rei just. Des del guany de la pau, escolten els senyors.