Mercè Anzizu i Vila

Categoria: Autors Catalans
Naixement:
18 de maig de 1868
(Barcelona, Barcelonès)
Defunció:
5 de març de 1916
als 47 anys
(Barcelona, Barcelonès)
Pseudònim/s: Sor Eulàlia; Eulària Anzizu
Professió: Escriptora, historiadora i religiosa

Dades generals Autor

Va néixer com a Maria de la Mercè, Francisca de Assís i Ramona, filla d’Ignasi Anzizu i Girona i Josefa Vila i Bacigalupi. Òrfena de mare poc després de néixer i de pare als 10 anys, resta sota custòdia dels avis fins a la mort d’aquests, quan ella tenia 15 anys. Fins als 21 anys en què ingressa al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes viu de forma autònoma.

La proximitat a la família de D. Eusebi Güell i Bacigalupi, cosí de la seva mare, la fa permeable a l’ambient cultural de la Renaixença del darrer terç del s. XIX. La seva inquietud intel·lectual la fa en gran part autodidacta de la seva formació cultural, destacant-se en la història i la poesia. Els seus mentors literaris són el canonge Jaume Collell, el seu tutor espiritual, i Jacint Verdaguer, que li dedica dues composicions dins el llibre Roser de tot l’any (1893). Aprèn el llatí a partir de la còpia del poema Saxia, que es publica dins el llibre La Musa latina en Montserrat de Jaume Collell. La seva formació musical comprèn el solfeig i el piano, destacant posteriorment en l’ús de l’orgue. Amant de la literatura, publica les seves primeres poesies als anys 1886 i 1887 a la revista La Veu del Montserrat. El 1888 acompanya Collell i una comitiva al Vaticà a les festes del jubileu sacerdotal del papa Lleó XIII. Després visita els paratges de la Itàlia franciscana, Santa Casa de Loreto i Assís, que li produeixen un fort impacte espiritual.

Aconsellada pel seu tutor, entra com a novícia al monestir el 20 de juny del 1889 i el 6 de novembre del 1890 és professada monja del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Adopta el nom de la santa-màrtir de la ciutat Eulàlia de Barcelona i professa els vots d’obediència, pobresa i castedat. Durant els següents 26 anys viu enclaustrada com a monja clarissa ocupant gairebé tots els càrrecs i oficis de la comunitat: infermera, mestra de novícies, procuradora i secretària, però no n’esdevé mai l’abadessa. La seva importància dins la comunitat es reflecteix en el rigor intel·lectual de les seves obres i la seva tasca com a arxivera, biògrafa, historiadora, música i traductora. A petició seva, la comunitat procedeix a la restauració de l’Església, i s’encarrega l’obra a Joan Martorell i Montells, renovador de l’art gòtic a la Catalunya de la meitat del s. XIX. Aquesta intervenció, que recull breument al darrer capítol del llibre Fulles històriques del monestir de Pedralbes, es fa gràcies a donacions de fidels i sobretot al patrimoni personal aportat per sor Eulàlia, que li permet reformar altres estances del monestir com la del refetor. Diagnosticada amb una insuficiència cardíaca a principis del 1916, mor el 5 de març als 46 anys.

Obra destacada Autor

Cobertes
Cobertes
Pòsters
Cobertes
Cobertes
Shopping Basket