Gran Price

El 2 de març de 1973 van enderrocar una de les grans institucions del barri de Sant Antoni. Es tractava de la sala Gran Price, situada al xamfrà entre Floridablanca i Casanova, que havia acollit incomptables actes polítics, esportius i culturals en els seus quasi quaranta anys de vida, des que fou inaugurada la nit de Cap d'Any del 1934. Construïda sobre el que fou inicialment el cine Bohèmia, la seva cabuda es va aprofitar per celebrar mítings polítics abans i durant la Guerra Civil. Després del 1939, s'hi feren combats de boxa, alguns dels quals de caràcter internacional, i els diumenges s'hi celebraven matinals de lluita lliure. Però, també anualment, el padre Laburu hi feia sermons de Quaresma, dels quals, pocs al barri se'n lliuraven. En els seus darrers anys, s'hi van fer concerts de Pau Riba i Sisa, recitals de Maria del Mar Bonet, l'acte fundacional de l'editorial Tusquets o el Festival de Poesia Catalana, celebrat el 25 d'abril de1970. Textos de diversos autors ens poden servir per recrear la intenció i la incidència sociopolítica que tingué aquest acte literari d'oposició al franquisme.Un fragment de les memòries de Joan Colomines, un dels organitzadors, ens enfa la crònica de l'ambient i una relació dels assistents més destacats. El podem completar amb les valoracions d'Anna Murià i Xavier Amorós i quatre dels poemes que hi foren llegits entre grans aplaudiments dels assistents: un fragment d'El cartell als murs de la meva pàtria, d'Agustí Bartra; el XXV de la Pell de brau, de Salvador Espriu; "Cançó del gosar poder", de Gabriel Ferrater, i "Al final, s'ha comprovat", de Miquel Bauçà. També hi escau la lectura de la memòria infantil de Joan Margarit assistint-hi als combats de boxa i lluita lliure.