La base de dades de les Lletres Catalanes
Mirem al cel, els que sofrim,
deixant que el cor toqui a la terra.
Si a l’infinit ens dirigim,
els grans dolors que tots patim
no ens faran guerra.
Mirem al cel
sense que el cor perdi una arrel.
Amunt, amunt el pensament
fins a assolir la serenor
de la blavor
del firmament!
Amunt, amunt el sentiment,
com el perfum d’un cor sofrent
i lluitador,
tot inundant-nos de claror!