La base de dades de les Lletres Catalanes
A partir de l'esplanada d'accés al recinte s'eleva la doble escalinata, flanquejada per dos murs amb merlets que formen unes terrasses sota les quals s'obren dues grutes. La situada a la dreta servia com a aixopluc o espai d'espera i està suportada per una magnifica columna central en forma cònica. L'escala està organitzada en tres trams, pels quals discorre l'aigua d'una font que s'alimentava de la cisterna ubicada sota la Sala Hipòstila. En el primer replà hi ha unes formes capricioses, a manera de grotescos, a mitja escala hi ha l'escut de Catalunya i més amunt hi ha el drac —o salamandra— amb recobriment de trencadís, que s'ha convertit en la imatge més popular del parc. En el darrer tram de l'escalinata, arrecerat sota la Sala Hipòstila, hi ha un banc en forma d'odèon.
Un animal més semblant al foc,
el drac
aquí
disfressat de font i amb la boca oberta.
Cada ull / com un cometa blau amb cua d’or,
i el llom com una mar,
i el mosaic trencat que miralleja escates,
espurneig verd, blau, gris, groc, ocre,
i una pedreria de còdols que tatua el cos.
Aquí,
el guàrdia de l’escala,
com si baixés d’un somni i, encara endormiscat,
contemplés atònit els intrusos
i dubtés, entre ferotgia i mandra,
si acollir-los a onades i columnes
o expulsar-los, flagell de foc la cua,
d’aquest espai de màgia fet parc i paradís.