Les olors

De llevant a ponent, tots els deixants
són rastres de perfum que tonifiquen,
i un cop de vent mescla el fonoll marí
amb la menta de bosc, el fenc madur
amb la suau fragància de les roses.
Compacta com un vi, la solitud
se’ns pobla dels records que els anys mantenen
en un racó exquisit de la memòria.
I així creixem, hereus d’un culte antic
que gronxola l’aroma i el misteri
en un sol gest ritual i solemne.