El nyu

El nyu s’havia aturat prop d’un semàfor. L’ull enca­ra li cremava. Amb 1’altre, veia la silueta d’edificis, ponts, antenes i taques de llum disperses i intermitents. Procurava reconèixer en tot aquell paisatge un senyal familiar que l’ajudés a retrobar el camí del ramat. Tenia set, una set africana, intensa, que l’obligava a ensumar el terra desesperadament. Va creuar l’avinguda i va veure un raig d’aigua il·luminat que queia en un estany rectangular, envoltat de palmeres. Al costat, una estàtua altíssima, de colors, vigilava el territori, com un tòtem. Va acostar-s’hi. Lentament, va submergir el cap i les banyes. Va obrir la boca deixant que l’aigua li amarés cada centímetre de llengua seca. Després del bany, va buscar un lloc on jeure i dormir fins que sortís el sol. Va cami­nar uns metres més enllà de la font i es va girar, sorprès per dues llums que s’acostaven perillosament. Amb l’ull bo, va reconèixer el color vermell i una forma semblant a una foguera. Va baixar el cap i va bufar, disposat a enfrontar-s’hi. El vermell se li havia clavat al cervell com una punxa incandescent. Va començar a galopar. Amb les banyes, va colpejar les boles de llum esperant topar-se amb una superfície tova, animal.

No va tenir temps de veure el nyu. Ella sí. Va cridar per avisar-lo però era massa tard. La bèstia va envestir-­lo frontalment, per sorpresa. Va clavar les banyes al parafang mentre l’amo frenava. El cos pesat i fosc del nyu va estavellar-se contra el vidre i va quedar estès al seient de davant. Durant uns segons, l’animal va conduir. El cotxe va patinar sorollosament i va sortir del carrer emportant-se un senyal de trànsit i una paperera. Va xocar contra el tòtem, i va explotar. Un núvol de foc amb olor de benzina i carn cremada va il·luminar els co­lors de l’estàtua. L’incendi va durar uns minuts. Els veïns baixaven en pijama a comentar l’accident. Uns deien que havia estat una vaca, d’altres un bou, i alguns un toro. Reflectida a l’estany, l’ombra de les palmeres contemplava les flames, indiferent a l’estridència de les sirenes que, finalment, arribaven.