A fora s’havia aixecat una ventada…

A fora s’havia aixecat una ventada; una negror espessa venia de la banda de Sant Daniel i semblava a punt de tapar el passeig Arqueològic. Vaig refer el camí pel carrer del Llop i vaig entrar a la plaça de la Catedral per Sobreportes. Després vaig deixar enrere les escolàpies i l’institut, i quan baixava pel carrer de la Força el Barri Vell es va fer fose de cop. Vaig travessar corrents els Quatre Cantons quan arrencava a ploure i em vaig aixoplugar al cap de la Rambla, davant dels vidres plomats i de colors d’aquell aparador modernista que van rehabilitar fa uns anys, quan hi van obrir una geladeria.

***

De petit somiava que em quedava tancat tota la nit a la pastisseria Puig de la rambla de Girona. Devia ser pels volts de Nadal, perquè al taulell hi havia ple de torrons de xixona, de massapà, de crocant, d’alacant, de xocolata i de crema, cremada i sense cremar. I també estava ple de dolços i pastissos i de coses per al tió. Però fa anys que la pastisseria Puig va tancar i jo ja no he tornat a tenir aquell somni.