Carrer de Santa Clara

Carrer de Santa Clara que un jorn era
carrer de Sant Francesc, suau i humil
com el Sant del seu nom, amb una clara
llum com la deis matins del mes d’abril.

El carrer on jugava amb les amigues
que de grans trobaria de bell nou,
rosses i cimbrejants com les espigues
que no poden saber quin vent les mou.

Amb els anys cada vida lliscaria
per altres encontrades i carrers,
però sempre el record de la infantesa
ens retornava el goig dels jorns primers.

Avui que ja no es ferma nostra passa
ni amb força no estrenyem les nostres
mans, quan penso en el carrer de Sant Francesc
evoco tot l’encís dels primers cants.

Dels primers cants que em tornen la gaubança
d’aquell temps innocent i primicer;
i torno a ser de nou l’infant que reia
amb totes les amigues del carrer.