La base de dades de les Lletres Catalanes
Avui allunyat de la mar per la construcció de la ronda del Litoral, ha pres el nom de moll de Bosch i Alsina. Quan l'espai ocupat per l'antiga muralla de Mar va passar a ser moll del port, s'hi estibaven grans carregaments de fusta. Precisament per això és un bon lloc per rememorar amb "Nocturn per a acordió" les vivències que hi tingué Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). D'aquí estant hi ha una bona perspectiva de tot el port, el vell i el nou, per evocar temps passats de la mà d'uns fragments de "Poemes del port" de Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886-1959).
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
Que és
Guardar fustes al moll.
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Text: