La Costa Brava

El claustre, una de les coses que Piferrer i Pi i Margall van veure en el seu temps, avui no existeix. El monestir és vastíssim: és un laberint de salons abandonats, corredors oblidats, estances i cel·les destrossades i una tal quantitat de construccions que hom acaba per perdre’s a les ruïnes. Al monestir hi havia un aquari, el rodejaven exquisits jardins, i les terres de conreu d’administració monacal directa eren molt ben portades. Les robustes muralles que el contenien sobre el penya-segat del sud resten en peu, així com les torres i els escapçats merlets. Al monestir, ja tan destruït i saquejat, hi queda molt poc art, però encara li sobra grandesa. La impressió de poder feudal que es desprèn de la seva contemplació és sempre permanent.