El lleó

Puc veure l’oreneta al seu reialme gràcil,
petita vela fosca, camins sense deixant.
Sotjar la salamandra quan la neu es desglaci
a la carena blava de l’àliga reial.

Però a tu, destronat i protegit monarca
de color de capvespre, crinera encesa d’or,
ja no podré trobar-te al teu imperi intacte
quan ell no coneixia fites, ni tu senyor.

No t’enyoro, però, en àfriques remotes.
Més a prop vas ullprendre’m, rei i presoner ensems,
si fuges o no fuges del marbre fet de roses,
superb príncep dels Aspres amb corona de temps.