El mire, el veig, el sent…

El mire, el veig, el sent.
Com un pa en l’alcavor,
pujava sense rent.
Una fúria, un amor.
Fou, en principi, una alqueria.
Fou una alqueria entre uns pins.
L’abraçava, en passar, la séquia.
Hi havia, entre els pins, teuladins.
I hi havia, també, unes gents,
les gents que el feien, dia a dia.
Creixia tenaçment el poble.
El seu cor era una alqueria.
Dic el nom amb humilitat,
castament dic: Burjassot.
Si hi ha un pou en entrar al poble,
n’hi ha un altre als peus de sant Roc.