La casa on s’efectuaven aquestes tertúlies…

La casa on s’efectuaven aquestes tertúlies gairebé familiars era la mateixa del carreró. A l’estiu es reunien en una poètica terrassa que hi havia al darrera, a l’entorn d’uns vetlladors ben proveïts de begudes fresques. Era un bell recer a cobert de mirades indiscretes, ben conegut dels comissionistes i pintors forasters, que anaven allí a matar el tedi i les decepcions. En un costat, una gran margenada coberta d’acàcies gegants i de romeguerons s’estimbava des de les parets exteriors dels claustres de la Seu fins a les profunditats del Galligants. Espai tancat, atapeït de vegetació, intransitable com un racó de jungla. Al fons i al lluny, les primeres cases de Sant Daniel, amb el formidable enderroc de la Torre Gironella i el camí del Calvari, coronat d’oliveres, a la dreta, i amb el coster pedregós de Montjuïc a l’altra banda, acabaven de completar aquella mena de clos apacible i pintoresc. Alguna tarda escadussera també s’hi deixaven caure. Llavors elles, desfardades i sense maquillar, planxaven i cosien, tot enraonant de mals i de remeis, de labors i guisats, com qualsevol dona de sa casa. A penes feien cabal dels minyons, si no era per consultar-los alguna cosa refiades en llur superior coneixement.