Al papa, que és príncep de l’Església…

DON PEDRO: […] Al papa, que és príncep de l’Església, no es té respecte, i volen que se’n tingue al simple coronat? […]

DON PEDRO: I no veeu la guerra tan oberta que per a vui té lo rei d’Espanya don Felip contra lo papa Paulo Quart, que si Déu no ho remedia, tot ha d’anar al través?

LÚCIO: Prou ho veem, senyor don Pedro. Però d’això se’n té la culpa lo papa, […]

LÚCIO: Senyor, no em poseu en aqueixes fondures, i per amor de mi no façau parlar del papa que té manat que no es parle d’ell; […]

DON PEDRO: No parleu vós contra la potestat sua, ni tracteu tampoc d’articles de fe […] tot lo que es dirà, serà com si dit no fos i dir-se ha sense entervenir-hi malícia alguna.

LÚCIO: […] En tot me sosmet a l’ordinació i correcció de la Santa Església Romana. […]

FÀBIO: […] no sabeu vós que aqueix regne de Nàpols era de l’Església i per demasiada liberalitat d’un papa fou establit a rei particular ab gran perjuí d’aquella?[…]

LÚCIO: […] lo papa no l’ha de voler cobrar ab escàndol i violència. […]

LÚCIO: […] que lo turc està a la porta menaçant-nos a Itàlia, i los lluterans tenen ocupada quasi tota Alemanya i França; tenim ja si és perduda Grècia; Inglaterra, ja veeu qual està; de manera que l’Europa, aon quasi a soles s’honra lo nom de Jesucrist, ja no hi resta net sinó Itàlia i Espanya; i en Espanya, ja veeu lo que és seguit en Castella, que si no tingueren lo rei tan catòlic i no anara per mig la Santa Inquisició […]. Perquè, què cosa més impertinent i fora de raó […] que lo papa, que sol ha d’entendre instruir-nos en la vida espiritual i persuadir-nos en paraules i exemples a la humilitat i temperància, haja de tenir cuidado de regir regnes en lo temporal, i per a defensar aquells tenir exèrcits i tota forma d’ingenis de guerra per a matar hòmens. Les armes del papa, a la fe, senyor Fàbio, han de ser espirituals i no de ferro […].

DON PEDRO: Par, senyor Lúcio, que no teniu vós per bé que l’Isglésia tinga patrimoni?

LÚCIO: Casi que no ho tinc per bé.

DON PEDRO: Per què?

LÚCIO: Per mil coses que he llegides i oïdes i encara vistes sobre açò del patrimoni de l’Església que han causat grans escàndols en la cristiandat […].