Entomologia i cinema

L’espera és primer tova, com una gota de resina,
el desig ofegat de l’insecte que ets; fútil vistositat
les ales fràgils dins el líquid dens.
Mentre espero que arribi el temps de veure els fills,
el dia és una boca d’estació i l’estiu s’ha assegut a la
sisena fila. A l’intertítol diu que han passat ja vint
anys, i surts tu quan se’t trenca el setrill per segona
vegada. Pares la mà al clatell per comprovar que duus
posada la carota que ha de fer dubtar el tigre on és
la teva esquena. I el tigre és la seqüència on renyes
una nena que ha abocat el got d’aigua.
Pots fer-ho: transforma aquesta pedra de l’espera
en un peix de colors, o potser un préssec. Pinta
amb els mots taronja sobre el gris, recorda aquella
espera de color de mel, quan el petit infant voleiava
la sorra. Mou-te i escapa de la glòria de romandre
per sempre, com un fòssil dins l’ambre.
Escriu, escriu, escriu.