Al bosc de la meva son

Al bosc de la meva son
Anàvem. De mi no resta,
En ser-hi, sinó el record.
Caçades al llaç, vergonya!
Mes falles totes hi són.
Jo em veia com la regina
Inútil sense la cort.
M’ajeia contra la terra,
Batuda i sense perdó;
Els ulls miraven, miraven
Tanta fullaraca d’or;
Els ulls miraven i veien
Ran de terra viure un món.
El pigot, per si calia,
M’esvera amb el seu renou
I amb el seu vol se m’enduia
Al bosc de la meva son.