La base de dades de les Lletres Catalanes
Hi ha una fina flama
que hom sent i no veu;
em deixa i em torna
i em fuig i m’atreu.
Quan tinc son, fa veure
que em vol defugir,
i quan ja somio
resta prop de mi
Fa a trenc d’alba: -Lleva’t
i oreja la llar;
l’univers que et volta
et somia encara.
Doncs, per tal comanda,
oh mon cor sublim,
prenguem paciència
que encara vivim.