La sinceritat és una ferida suau

“La sinceritat és una ferida suau” -em dius-
mentre acostes la vanitat del teu cos
a les meves ulleres cansades
i tot té un regust d’escuma de cervesa
agra quan exigeixes que marxi
i la matinada moribunda presenta
un dia més castigat
que el poema de John Ashbery que cites
quan implores que no et toqui.
I jo et grapejo astorat en aquest present
que s’insinua condemnat
enmig de vaguetats que oferim
com històries semiacabades.
No hem tingut maldat,
ni gaire ambició, ni armes, ni metall,
només una mica de sexe tort
en tardes d’agost tan lleugeres
com pesant és el roc amb què em colpeges.