La base de dades de les Lletres Catalanes
––Mira que els rius ja pugen les muntanyes
com serps que, al sol, abans somortes, brillen.
Hi ha un cocodril al jardí, que pastura,
i un ós polar assegut a la cuina.
Mira que el mar s’ha fet de melmelada
i els petrolers deixen anar merenga.
Passen avions carregats de ginesta,
plouen cascalls damunt de les palmeres.
Mira les pedres, toves com mantega.
El foc no crema. La llum s’ha fet fosca.
El sol és blau com una flor d’obaga,
la lluna escalfa un vol de papallones.
Mira els deserts, gerds i humits com les prades,
plens de ciutats voltades de xicrandes.
Els llacs són de brillants, els peixos canten.
Les gavines són verdes com iguanes.
Mira un tractor com sega a l’autopista.
Les vaques mengen sorra i fan llet negra.
Les mares tenen cries d’hipopòtam,
els pares són estúpids com un plàtan.
Mira com criden els muts de la terra.
Els cecs hi veuen i corren els coixos.
Ja no hi ha guerres, ni fam, ni ruïnes,
i els morts s’aixequen de dins dels sepulcres.
Tot això et dic, pro tu res, no m’escoltes.
––Sé com va el món. Tu només vols que et miri.