La Cançó de la Francisqueta

Si tens ulls de malcarada,
si tens llavis de festeig;
m’has dit que eres a l’entrada,
i jo et trobo al safareig.
Ai, Francisca delicada,
et veig i no et veig!

Dius que et fa la pell rasposa
la besada de l’oreig,
que olorant l’escabellosa
ja comences el basqueig.
Ai, Francisca primorosa,
et veig i no et veig!

Si a mi m’has dat la rosella,
amb un altre feu fresseig.
Mira que duu mala estrella
això de l’aiguabarreig!
Ai, Francisca, blanca i bella,
et veig i no et veig!

Set galans per medicina,
set galans per ‘nar a passeig!
Quina mala teranyina
has triat pel teu orneig.
Ai, Francisca galta fina,
et veig i no et veig!

Amor de paraula neta
ni mentir ni somiqueig;
ai que la cintura estreta,
ai que toca ‘nar a bateig!
Ai Francisca Francisqueta,
et veig i no et veig!