Vernacle sense escola

a Francesc de B. Moll

Amb les mans damunt el cap,
brusquer sadoll de pols,
predicador mesell, logomania amb crosses,
m’he acarat amb aquest paisatge
-esglaonats rectangles mancats d’ordre,
a cavall del gris i el verd,
virats de groc per primavera-
per tal d’extreure’n la duresa
d’uns mots ben escairats, brusents
-el vers, el vers, que lluiti contra l’escamot-,
pels fills que ja no parlaran potser
-ciutadans mengos si tal hora arriba-
aquest vernacle sense escola,
sense trona i sense fona.