Invisibilitats

Si la beso
el desig torna a créixer
com les extremitats d’una estrella de mar
i m’oblido que morirem qualsevol dia
i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.
El que escrius potser et fa eterna
però el que vius t’ho emportes dins d’un sac
per on treuen el cap fades i monstres
i no se n’assabentarà mai ningú.

Morirem
i potser ens ploraran els gossos
que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades
d’amagat i del revés
i sense seny
i sense casa.
El que no dius sí que existeix
–t’existeix endins
com una pedra negra
que tu mateixa t’has nuat al turmell.