[Hem vist ja tants vaixells salpar]

com el riu que ens porta subterrani d’edat en edat.
m’espanta el murmuri de tant de silenci entre les roques
que les aigües llepen, i un cel tan buit a sobre.

hem vist ja tants vaixells salpar.
a l’horitzó un velam pot ser el núvol
o potser l’estela d’un record.
però quin temps estrany ens creix a dintre.

tots els ports de totes les ciutats
tenen un nom.
secretament l’hem buscat
pels viaranys de la paraula.
secretament tu i jo,
al fons de la paraula
o entre la remor dels dies.