Sistema filosòfic sobre fons roig

al fons, dius, és el roig.
i tant se val l’esclat de sang
o de foc. tant se val l’espai
on la forma assoleix
un moviment exacte.
al fons, dius, el fum esdevé escorça
i uns raïms rescriuen
la lenta mort dels aiguamolls.
dius que mires amb la llum
d’altres ulls que van mirar fa temps
i el teu esguard obri de bat a bat
camins a la llum i la llum esdevé
densa i material i el món ja no és
sinó una llum o forma.
potser la basarda de l’aiguamoll,
dius, no és l’horitzó llunyà,
sinó la nostra por antiga i fosca.
dius que el record és una llum
que esdevé forma,
que les formes amaguen formes
i que el record és un esguard.
que el món és un esguard.