La base de dades de les Lletres Catalanes
A celle qui se fait appeler “Tabou”
Amb els teus ulls oberts ompliries l’estança
on el teu cos madur fóra el meu instrument,
i el teu ventre, que té la forma impertinent,
daria el ritme atroç del repòs en la dansa.
Obririen l’espai espais d’esgarrifança,
i entorn del blanc silenci, una música ardent,
fingiria en el sostre un ample firmament
on àngels taciturns farien contradans.
I hauríem, de la nit, els infants més rebels:
monstres que pariries en la buidor dels cels
i anirien a raure a l’òrbita malalta
on circulen a lloure els coixos i els cretins…
Jo et besaria el ventre com una immensa galta,
i tu em demanaries que te’l besés per dins.