Berlín: Gener 1929

Vita va interrompre
les seves versions de Rilke.
El telèfon era Moabit 37-94,
i Friedrichstraβe l’estació d’arribada.

A la Funkturm, una tarda,
en escapada solitària i breu,
Vita va fer-li entendre
la poca durada de les passions humanes.

La conversa, prou animada,
el pols anímic de tant de voltatge,
van aconseguir silenciar
la letal marea humana.
(Les bombes futures
no van enterbolir gens la tarda.)

24 Brücken Allee, una adreça,
avui companya dels fantasmes
d’antigues ambaixades:
la ciutat no havia estat esberlada.

Virginia va retornar a Londres
al cap d’una setmana, malalta.
Vita va començar a creure que
Leidenschaft [passió] era una paraula
de formació ben estranya.

De fet, ni l’una ni l’altra
van pressentir gens
la retòrica del desastre.