El dia que Dorothy Parker amanyagava els seu yorkshire o el discret triomf de l’esdrúixola

Sabia molt bé què volia dir:
els llavis amb gust de llàgrimes
són els millors de molt
per a tantes, tan repetides vegades.

La dama sabia tant
que fins i tot, sovint, oblidava
el pastís de poma a l’Algonquin,
i no li hauria importat si la taula
hagués estat quadrada.

Les carícies, a la foto, la distreuen
de frases epigramàtiques,
d’alguns cretins que l’envoltaven,
de les ratlles de pagament
que, com sempre, l’esperaven.

El Yorkshire, però, sols mira la càmera
i ella, com tu, com jo,
prou que s’hi escarrassa,
prou que l’amanyaga,
prou que menysprea d’altres rucades.

De tota manera, el Yorkshire
no li estalvia la sal,
ni la memòria de la salabror,
ni l’enyor, potser, d’algunes llàgrimes.