La base de dades de les Lletres Catalanes
La papalloneta s’ha trencat una ala;
li cau destrossada al peu del roser.
—Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me!
—sospira la pobra—. Ara, què faré?
—No ploris, amiga —li diu una rosa,
la més bella i fresca de tot el jardí—.
Et donaré un pètal que et pugui fer d’ala;
l’aranya té traça i te’l pot cosir.
L’aranya, que és sàvia i tothora fila,
amb amor la feina enllesteix aviat.
… I la papallona torna a fer volades
amb una ala blanca i un pètal rosat.