El trobador

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen cabells daurats
ni els ulls semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
…Alguna deu ser garrella,
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit…
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tant contentes
ni m’ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d’acontentar;
volen creure que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que al món no trobarien
millor cantaire que jo.

Em veuria de les dames
Ben rebut i ben pagat;
…i, de passada, els duria
Un bri de felicitat.