Ankunft

a R. M. Rilke

— “Els morts de l’abril, els narcisos,
i la claror, ja plena,
i el Riu que se’ns emporta,
i és el Cel fosc lluent i és tota ombra
d’encesa joia i d’encès cor la nua nit, de noia,
blanca, gessamí,
cant
a cel nu.

Aquí dins queda-t’hi, flor inversa
encara en l’aigua càlida closa,
ingràvida encara.

Fins que, la Cara del Cel, trenques aigües
i ja et reveles, el teu primer plor,
com un mar i uns ulls
d’on tornem a néixer.

T’hem acollit. A l’habitació blanca del dolor.
I els llavis del dolor, que es tornen a tancar.
I les fonts blanques.

El nostre darrer dia ens rebel•lem
perquè som tan lleugers,
tant sols pètals
d’olor.”