Tomba de Ferreira Gullar

[Besa’m i deixa que una boca morta
a la teva es podreixi
i que el carnús pudent del meu capvespre
te’l canti el vell ocell
a l’erm
del teu matí—
matins, ròssecs de vent i sol,
pètals i el pus
que l’olivera hi solta
marcint-se.]

I a la nit d’ara
contra els meus fulls desada
l’erta flor, l’olor blanca de l’oblit,
ara als teus ulls,
gessamí, un sol pètal
de nit
que esclates i et fas llum
de les Ombres de l’Èreb.