Els éssers llibres

Uns quants sonats amb versos a la closca
no poden afectar la ciutat.
Ray Bradbury

No hi ha cap mena d’arma contra el temps.
Ho sap el llibre, que esgrogueït es fon
amb el frec de la bava d’uns insectes.
La memòria del llibre, qui la té?
En el mirall del segles
les grafies engendren ulls de larva,
un gran festí de fulls
on passa inadvertit el gust de tinta.
En el mirall del temps,
volen les merles
que engoleixen les cuques full a full.
Després vénen els llops i els esparvers
com una ombra de sang sobre els prestatges.
En el mirall dels segles
falta temps.
Tampoc tenim escuts per defensar
els vells codis d’honor de la lectura.
En el mirall del dia
viu la nit.
Potser ens quedarà el gest de decidir
l’ex-libris del granit,
el perfum de la llosa,
si llegim des de fora o des de dins,
si volem morir en vers o morir en prosa.
Fer de la vida una lliçó d’estètica.