Detroit

L’Spree com una llengua que s’hidrata
quan és dolça la cervesa. Quan mossegues
cada inútil sincronia amb dents de polpa,
i és dolça la impotència a les genives.
L’Spree. I una llengua que s’hidrata
a les palpentes industrials. O tu, xuclat
de nit i precipicis de neó, ganyota absurda.
Enrampant-se el maxil·lar a un déu absent.
Pleonàstic. Redundant. Reduplicant-se
a un groove hipnòtic. El patró. El cicle
en moviment. Atàvics ritmes electrònics

o soroll a les parpelles industrials:
c o r c s i h i p o t à l e m s .

O soroll a les parpelles industrials:
c o r c s i h i p o t à l e m s .

O soroll a les parpelles industrials:
c o r c s i h i p o t à l e m s .

Martelleig de les vies i dels trens sense parada
com l’Spree, o com una llengua que s’hidrata
quan és dolça la cervesa. Quan mossegues
cada inútil sincronia amb dents de polpa.
Cada inútil revolta incandescent. Rutilant,
tu en la teva forma pura i buida. Hipertensa.
Hipertròfia. Obesitat dels dics de contenció i
pornografia de la pèrdua hipermetròpica
d’un beat. D’una galàxia. D’un mig petó de baf
acomiadant-se a la finestra, si és dolça la cervesa
i és dolça la impotència a les genives.

Com l’Spree. Com totes les llengües que s’hidraten,
enrampant-se a les palpentes.
Somrient al déu absent.