Va escriure bells versos…

Va escriure bells versos sense l’ambició d’ésser cap poeta cabdal, ans amb l’afany, tot actual, de conèixer a través de l’experiment poètic; va assajar rimes i ritmes, va esbossar cal·ligrames… Tant se val: l’endemà us proposava d’escriure una memòria sobre els moviments nacionals a la Bàltica o us reclamava un estudi sobre Maurràs, o us exigia —dolça persistència!— un assaig, dins un termini d’hores, sobre Sorel o Stendhal. I obeíeu. Quants de poemes, d’assaigs, de llibres devem els del temps de «La Revista» a En Folguera! (Quantes d’empreses haurien reeixit d’haver viscut.)

Home d’idees i home d’acció, patriota i universalista, poeta vivent i crític agut, cavaller de l’amistat, En Joaquim Folguera pot aconsellar, encara, els indecisos, i protegir amb el seu nom, inscrit avui a qualque vaga constel·lació celeste, l’empresa de reivindicar dia per dia la Idea que antany ens va fer atots col·laboradors en una obra comuna.