Segui vora el foc

Una novel·la que es llegeix com una road movie mental: Lynch sodomitzant Pla. Un trip tripat que segueix un degenerat mig autista que viu d’enregistrar la mort dels altres i somia conills de peluix rosa assassins.
Jair Domínguez ens presenta el seu text més irreverent i al·lucinat, i aviat és dit.
Vingui, no s’esveri, segui vora el foc que li explicaré una història. Una d’un jove amb passió per les filmacions snuff, ínfules d’escriptor maleït i amics que no en tindrien prou amb totes les putes de Tailàndia; óssos bipolars i porcs que han de morir; esquiadors mutilats convertits en llimacs, adolescents que mullen les calces i una cinta de vídeo que és la Cinta i la veritable obsessió: nenes assassinades amb holograma de Satanàs al fons.
Una història plena de paraules d’amor, senzilles i tendres; una novel·la sobre la vida, la mort i tota la resta. Vingui, segui vora el foc.
«La Cinta, l’horrible gravació que destrueix la ment d’aquell que la visiona, és finalment seva. L’acció es trasllada a l’habitació amb el sofà i la manta de patchwork. En David s’hi asseu i col·loca la Cinta en un reproductor de vídeo. La pantalla negra del televisor dóna pas a un pla general d’una enorme sala i unes escales de marbre polit. De la penombra surt una figura, un home alt que s’acosta lentament a la càmera. En David sent un calfred.»