Records

(…) Sobre les lloses gastades
encara sé els regueralls
per on les bales corrien
i on feia bo de matar.

I sé el lloc on amagàvem
el carbó de les senyals;
i veig els mossos i els lladres
per sota l’emblanquinat.

De puntetes les escales
he pujat sens respirar,
temorós de què es deixondi
tot un món endormiscat.

Valga’m Déu, quina tristesa
per eixes cambres on vaig!…
Tot em fa carrer i em mira;
fins els mobles, quin posat!

A cada passa que dono
enrera em tinc de girar:
sembla em toquen per l’espatlla
i em parlen de baix en baix.

Crec cada porta que empenyo
que l’obren de l’altra part;
i, ai darrera de cada una
la mare em penso trobar! (…)