No badis, Catalunya!

No badis, Catalunya! no és un títol buscat per a expressar la temàtica comuna de Fot-li, que som catalans!, Dogmàtica imparable i Qui no mereix una pallissa!, que són obres autònomes i independents: una mena d’olla barrejada. Però la lectura d’aquestes peces literàries pretén menar el lector a preguntar-se cap a on va Catalunya.
El nostre objectiu, amb aquesta presentació, és, per damunt de tot, oferir els elements que permetran que el lector conegui la mirada literària de deu autors catalans que avui consideren Catalunya, tal com ara fa uns anys van fer escriptors de la nostra tradició literària –Josep Carner, Josep Pijoan, Joan Maragall o Eugeni d’Ors–, un dels eixos centrals de les seves obres. Si Fot-li, que som catalans!, amb els epigrames que hi inclou, respon a un plantejament satíric de la realitat política, social i cultural de Catalunya, on cada autor fixa individualment la seva posició, a Dogmàtica imparable i Qui no mereix una pallissa! la personalitat diferenciada de cada autor es posa al servei d’una obra més coral i programàtica.
En els «imparables» trobarem el ressò d’un dogma que busca l’enfrontament del lector amb les seves «màscares» socials. I entre els «nous nous», tal com els va batejar Baltasar Porcel, trobem una nova generació d’escriptors compromesos a mantenir viva la pregunta de cap a on anem i si encara hi ha res en allò que diem i projectem.
No badis, Catalunya és, per tant, un advertiment que ens diu que, més que mantenir la continuïtat de la nostra història personal i col·lectiva, cal començar-la a rectificar. I per a guanyar el futur no s’hi val a badar.