La llei de l’hivern

La llei de l’hivern és la primera novel·la de Gemma Ventura, guanyadora del Premi Josep Pla 2023. És una història sobre la solitud, la memòria i la imaginació, narrada en primera persona per una noia que torna al seu poble natal per vetllar el seu avi Ricard, que està a punt de morir. La noia es retroba amb els paisatges i les persones de la seva infància, però també amb les absències i els buits que ha deixat el pas del temps. En la seva solitud, té dues grans companyies: la de la memòria, que li evoca els moments viscuts amb el seu avi i els seus pares, i la de la imaginació, que li permet crear històries i personatges que li fan companyia i li donen sentit a la seva vida.

La novel·la té un to intimista i màgic, amb un estil poètic i delicat, que fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència. La noia es comunica amb el seu avi a través de les cançons que li canta, amb les quals expressa els seus sentiments i emocions. També es relaciona amb altres personatges singulars, com els tres mendigos que viuen al carrer, la dona dels sabates grogues que sempre està somrient o els treballadors de la fàbrica on va treballar el seu pare. A través d’ells, coneixem les històries i els secrets del poble, on res no és el que sembla.

La novel·la també reflexiona sobre el cicle de la vida i la mort, i sobre la importància de deixar anar el passat per poder renéixer. La metàfora dels cirerers que es despullen a l’hivern per poder florir a la primavera és recurrent al llarg del llibre, i simbolitza el procés de transformació i acceptació que viu la protagonista. La llei de l’hivern és una novel·la emotiva i profunda, que ens convida a mirar més enllà de les aparences i a connectar amb el nostre interior.

La novel·la està dividida en quatre parts, corresponents a les quatre estacions de l’any. Cada part té un títol relacionat amb una cançó que té un significat especial per a la protagonista i el seu avi. Així, tenim “L’estiu és teu” (Sopa de Cabra), “Torna a ser tardor” (Els Pets), “L’hivern et fa fort” (Els Amics de les Arts) i “La primavera arriba sempre” (Manel). Aquestes cançons marquen el ritme i el to de cada part, i també serveixen per mostrar l’evolució dels personatges i les seves relacions.

La novel·la també té un component fantàstic i simbòlic, ja que la protagonista té visions i somnis on apareixen elements sobrenaturals o misteriosos. Per exemple, veu una garza blanca que li parla al mig del bosc, o un home amb un barret vermell que li diu que ha vingut a buscar el seu avi. Aquests elements li fan dubtar de la realitat i li fan plantejar-se qüestions existencials sobre el sentit de la vida i la mort.

La llei de l’hivern és una novel·la que combina realisme i fantasia, poesia i prosa, melancolia i esperança. És una obra original i emotiva, que ens parla de l’amor incondicional entre una néta i el seu avi, i de com afrontar les pèrdues sense perdre’s a un mateix.