La base de dades de les Lletres Catalanes
Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la que narra el procés de dol i reconstrucció personal de la Paula, una neonatòloga de quaranta anys que perd el seu marit en un accident de moto el mateix dia que descobreix que la enganyava amb una altra dona. La Paula haurà d’afrontar la ràbia, la por, el desig i la culpa mentre intenta seguir endavant amb la seva vida i la seva feina. En aquest camí, comptarà amb el suport dels seus amics, la seva família i les seves plantes, que li serviran com a refugi i companyia. També coneixerà en Marc, un home més jove que ella amb qui iniciarà una relació que li farà replantejar-se el seu passat i el seu futur.
La novel·la està dividida en quatre parts que corresponen a les quatre estacions de l’any. Cada part té un títol relacionat amb una planta o una flor: “Orquídia”, “Magnòlia”, “Lavanda” i “Gardenia”. Aquestes plantes simbolitzen els diferents estats d’ànim i les etapes del dol de la protagonista. A més, cada capítol comença amb una cita d’un llibre sobre botànica o jardineria que fa referència al tema o al to del capítol.
La novel·la explora els temes de la mort, la infidelitat, la maternitat, el sexe i l’amor amb una prosa delicada, emotiva i reflexiva. L’autora ens convida a quedar-nos amb el que és essencial i a aprendre a parlar amb les plantes, com a metàfora de l’autoconeixement i l’acceptació. La novel·la també reflexiona sobre el paper de la dona en la societat actual, les seves expectatives i els seus conflictes interns. La Paula és una dona independent, intel·ligent i sensible, però també vulnerable, insegura i contradictòria. És una dona real que ha de fer front a una situació límit que la posa a prova com a persona i com a professional.
Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la que ens commou i ens interpel·la, que ens fa pensar en el sentit de la vida i en la importància de les relacions humanes. És una novel·la que ens fa sentir vius.
La Paula no sap què fer amb les cendres del seu marit. Les té guardades en una caixa de cartró al fons d’un armari. No vol tirar-les al mar perquè no li sembla just per als peixos ni per als banyistes. Tampoc vol escampar-les per un bosc o un camp perquè no li sembla just per als arbres ni per als animals. No vol deixar-les en cap cementiri perquè no li sembla just per als altres morts ni per als seus familiars. No vol guardar-les a casa seva perquè no li sembla just per a ella mateixa ni per al seu fill. La Paula no sap què fer amb les cendres del seu marit perquè no sap què fer amb el seu dol.