Flexo

Els millors versos queden per escriure.
Del temps aqueix moment de recrear-se
en el somriure que t’omple la boca
i en el joc d’abraçar-la amb els meus llavis.

De cada instant el gest, no la paraula,
completa i exhaurida de misteris,
dels ulls atents que ens guaiten, el mirar,
del cos, l’aire trencat en menejar-se.

Després de les frases, després dels mots,
el vel espès que amaga el sentiment,
va descobrint-se a partir de la forma

en què les mans ens parlen i ens recorren,
en què milers de mans diuen el vers
tan difícil de gravar en el full.