La base de dades de les Lletres Catalanes
Era fill de l’escriptor Tomàs Aguiló i Cortès.
Va adoptar posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes.
Entre 1848 i 1850 va ser catedràtic d’història a l’institut de Tarragona. Després va passar a exercir a Palma, on també va ser regidor de l’ajuntament i tinent d’alcalde.
La Palma, La fe, La Unidad Católica
Es va donar a conèixer el 1832 en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca.
Va utilitzar el castellà per als seus treballs en prosa i el català per a la poesia. Es va caracteritzar per fer servir un català ric i dialectalitzant, fet que el va allunyar del moviment de la Renaixença balear.
També va escriure en català poemes sentimentals, alguns en forma de sonet, poemes històrics, humorístics, etc. Són especialment curioses, per l’enginy i per l’originalitat, les seves poesies filològiques.
Va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Blanca era com la neu; de blanc vestida,
com sa innocència en es seu front impresa;
damunt sa llarga cabeiera estesa,
corona virginal de flors teixida;
blau mantell, com el cel que l’ha acollida;
blanc es vel, com dets àngels sa puresa:
així la veia jo ple de tristesa,
com si estàs solament allà adormida.
Així la veía jo, i la veig encara
enmig des camp que trist per mi verdetja,
prop des torrent que trist per mi redola;
la veig en fosca nit i en lluna clara,
i s’hermosa visita que així em rodetja,
endolceix un dolor que no aconsola.