Gabriel Alomar i Vilallonga

Sobre els amants la fosca pesadament s’ajaça.
S’allarguen els dos cossos en la tebior del llit.
I entre les fredes ombres, com una au negra, passa
l’enuig, l’horrible tedi de la tercera nit.

Insinuanta, l’esposa lascivament s’abraça;
s’ofrenen, vermelloses, les roses de son pit.
I fastigoses pesen, amb ferum de carnassa,
les carnalitats dobles del seu cos esllanguit.

Banyada en suor, febrosa, fumeja la carn nua.
I en la tenebra es mostra, desoladora i crua,
la maldició divina de la sexualitat.

La dona es transfigura i la serpent oneja,
i amb pell viscosa i fina d’un llim immund baveja
el pobre tronc anèmic de l’espòs agotat.