Antoni Comas i Pujol

Amo tanto a mi patria como un jesuita a su Compañía, y de ahí es que he ideado separar en esta biblioteca pública los escritores catalanes de todos los demâs y poner sobre los estantes en que se coloquen un gran letrero que diga: “Auctores nostri”.

Ignasi tenia una llista de més de mil escriptors i redactats ja alguns articles. Demanà al seu germà Fèlix que escorcollés les biblioteques públiques de Madrid, El Escorial, València, Saragossa, Toledo i Sevilla. Fèlix, per la seva banda, recollí notícies de mil dos-cents trenta autors catalans. Ignasi Torres i Amat no pogué portar a terme aquest projecte a causa de la mort.

Nat també a Sallent, l’any 1772, Fèlix Torres i Amat estudià a Alcalà de Henares, en el collegi de San Ildefonso i en el reial estudi de San Isidro de Madrid, filosofia, teologia, hebreu, grec, àrab, francès i italià. Es doctorà en Teologia a Cervera. Fou canonge lectoral de Barcelona i de San Ildefonso. Renuncià el càrrec de canonge de Burgos que li oferí Josep Napoleó, i després Ferran VII el nomenà canonge sagristà de la seu de Barcelona. Seguint el projecte del seu germà, volgué muntar al costat de la biblioteca episcopal una secció anomenada “Biblioteca d’escriptors catalans”. Proposà també d’organitzar un gabinet d’història natural i arqueològica de Catalunya. L’any 1816 entrà a l’Acadèmia amb un discurs intitulat Biblioteca de autores catalanes. L’any 1834 fou consagrat bisbe d’Astorga — després de renunciar a ésser-ho de Bar-celona — i el seu episcopat fou exemplar en molts aspectes, sobretot en el social, car ajudà els estudiants pobres i els pagesos. Fou nomenat senador, prelat domèstic, membre de l’Acadèmia de la Llengua i de la Història. Morí a Madrid l’any 1849.

Fèlix Torres i Amat publicà algunes de les obres que deixà manuscrites el seu oncle Fèlix Amat i alguns opuscles biogràfics i vindicatius de la seva personalitat. Deixant de banda les pastorals, algunes obres religioses i algunes traduccions, Fèlix és autor d’una traducció castellana de la Bíblia, molt famosa, que li encarregà Carles IV el 1807 i que publicà el 1823. Sis anys més tard feia imprimir la traducció castellana que el 1777 féu Angel Tarazona de la crònica de Pujades: Crónica universal del Principado de Cataluña.

Venturosament i amb una gran solvència científica, Fèlix Torres i Amat portà a fi el projecte d’escriure un diccionari d’autors catalans que havia concebut el seu germà Ignasi. Així, doncs, l’any 1836 aparegueren les Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Per a la seva confecció Fèlix Torres i Amat aprofità els materials recollits pel seu germà; recercà personalment en moltes biblioteques de la Península — com ja hem vist — i disposà de notes i referències que li facilitaren els pares Caresmar i Martí i l’erudit rossellonès Josep Tastu. Aquesta obra és la realització dels esforços i dels projectes de tots els qui feia més d’un segle s’interessaven per la cultura catalana; és la plasmació de l’esperit del segle XVIII, car les Memorias… constitueixen la primera sistematització científica de la història literària catalana i el primer instrument de treball seriós de què pot disposar l’investigador de les nostres lletres. Les dades que dóna solen ésser precises i exactes; les observacions, breus i clares; els judicis, equànimes i molt sovint ens il•luminen el sentit de les obres o l’actitud dels autors. Moltes obres posteriors no assoleixen, ni de bon tros, el nivell de rigor d’aquest gran treball.

Les Memorias… només inclouen, en principi, autors nascuts al Principat que hagin escrit indistintament en català o en castellà. Cal tenir en compte també que dins el concepte d’escriptor i de literatura, d’acord amb la idea del seu temps, hi encabeix, a més dels creadors, historiadors, teòlegs, apologistes, tractadistes de filosofia i de moral, etc. Si hi figuren Ramon Llull o Ausiàs March, per exemple, és perquè l’autor creu que el primer nasqué a Barcelona i que el segon era d’ascendència catalana. Torres i Amat projectà un suplement per als baleàrics que no arribà a escriure. L’obra és especialment valuosa pel que fa als escriptors de la decadència i d’una manera particular des del segle XVIII.

Al costat, del rigor científic del treball, Fèlix Torres i Amat fou fidel a la intenció patriòtica del seu germà, com diu ben explícitament en el “Prólogo” de les Memorias…: