La base de dades de les Lletres Catalanes
Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i diplomar en Periodisme per l’Escola Oficial de Madrid. De 1957 a 1977 va exercir d’advocat i des del 1962, de periodista.
Entre 1955 i 1963 col·laborà a Ràdio Girona on va tenir cura de diversos programes. Com a periodista dugué a terme una àmplia activitat. Fou redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967), va dirigir el setmanari Presència (1967-1980) i fou corresponsal de Tele/Exprés (1970-1980).
Fou cofundador de l’Associació de Premsa de Girona (1977) i, el 1985 del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ha estat director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona (1975-1995) i va ser cap del Gabinet de Premsa i director del Butlletí d’aquesta Corporació. Des de 1979 va ser col·laborador del diari El Punt. Des de 2007 va ser president del Consell Editorial d’aquest diari. Des de 1985 va ser director de la Revista de Girona. El 2008, esdevingué president d’honor de la Fundació Rafael Masó de Girona. Des de 2006, fou membre del consell assessor de la Biblioteca Valvi, de Girona.
Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1987.
Tele/Exprés, El Punt, La Vanguardia, El País, La Gaceta del Norte, El Periódico, Diari de Barcelona, Cuadernos para el diálogo, Gaceta ilustrada, El Ciervo, Serra d’Or, El Món, L’Avenç, El Temps, Top Girona, Annals de l’Ins.
• Membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1987.
• Mosca d’Honor de la Demarcació de Girona del Col•legi de Periodistes de Catalunya, 1994.
• Premi d’Honor de la Comunicació de la Diputació de Barcelona, 1995.
• Distinció Ciutadania de l’Ajuntament de Girona, 2002.
• Creu de Sant Jordi, 2002.
• Distinció al Mèrit Cultural de la Facultat de Lletres de la UdG, 2007.
• Distinció Ofici de Periodista del Col•legi de Periodistes de Catalunya, 2009.
• Ploma d’Or de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, 2009.
Si hi anés no deixaria d’aturar-me a Girona, temptació sempre per mi, vista de la finestrella estant del tren. Me sembla endevinar-la Girona, amb certes espirituals salabrosos d’heroisme. No ho sé… No en sé res. Però ¿no diríeu que més que un airet d’Atenes, podria arribar a donar plena significació a Girona el cultiu en la consciència de sos fills selectes, dels elements espartans de civilització (vida jurídica, austeritat, sport, “endurance”, etc)… Però vos no sou, crec, de Girona, sinó de Cadaqués. Seríeu vos el que em faríeu de Girona una efímera Atenes.
Text:
Rondinen les granotes rosaris en gavatx. La lluna fa ganyotes amb l’aigua d’un bell raig. L’aire és sonor, se senten rialles, cants, dringar de plats, mosquits que intenten picar. Tot balcó és clar. Dessota el llum d’on penja un gall, un senyor menja.