Margarida Aritzeta Abad

Després d’estudiar Magisteri a Tarragona, es trasllada a Barcelona on estudia Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, universitat en la qual obté el doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart.

Des del 1970, i durant tres anys, estudia Belles Arts a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, però finalment es decideix per la carrera literària, que ben aviat és reconeguda amb l’obtenció, el 1980, del premi Víctor Català de contes i narracions per Quan la pedra es torna fang a les mans. Dos anys després, el 1982, guanya el Sant Joan de novel·la per Un febrer a la Pell. Des d’aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel·les, algunes de les quals adreçades al públic infantil i juvenil. Destaca, també, com a autora de novel·la negra i de ciència-ficció. En la seva obra aconsegueix combinar de manera magistral la ficció i la realitat, per la qual cosa les seves històries es mouen en un món situat entre el real i l’imaginari. De les seves darreres novel·les cal fer esment, entre d’altres, de L’herència de Cuba (1997), basada en la història real dels seus avis, emigrats a Cuba el 1925; El llegat dels filisteus (2005) o La maleta sarda, una història d’intriga ambientada entre Barcelona i Sardenya que ha estat traduïda a l’italià.

En el camp de la novel·la infantil i juvenil es poden citar Grafèmia (1982), L’aiguamoll dels cocodrils (2000), Aigües de tardor (2006) o El Gorg Negre (2012). El 2013 guanya el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil amb El vol de la papallona, de la qual el jurat va destacar-ne que “es tracta d’una obra valenta i atrevida que atraparà els lectors joves” i que “el text té un punt de duresa, però està tractat amb una prosa molt elaborada”.

Margarida Aritzeta és membre del col·lectiu d’escriptors Ofèlia Dracs, que aposta per la narrativa de gènere en llengua catalana, publica contes a les obres col·lectives Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).

Com a docent universitària, del 1979 al 1992 treballa a l’Escola de Magisteri de Tarragona i des del 1992 és professora a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on ensenya Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

En el camp de la recerca, del 1985 al 1995 treballa sobretot en crítica textual, edició crítica, història de la literatura i crítica literària catalana. Fruit d’aquest treball publica diverses edicions crítiques i estudis de les obres del Baró de Maldà. El 1995 inicia una nova línia de recerca en el camp de la semiòtica i les teories de la ficció literària, en la qual encara treballa. S’ha dedicat també a estudiar la interculturalitat i la relació entre la literatura i les noves tecnologies, així com als estudis sobre la dona i la literatura. En aquesta línia destaca la creació del seminari “Paraula de dona”, que fins al 2002 va codirigir amb la Dra. Montserrat Palau.

Margarida Aritzeta ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències i jurats de premis literaris, i ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, escriptura literària i guionatge en universitats catalanes i estrangeres.

També ha treballat molt pel foment de la lectura i del gust per la literatura entre els més petits, i des del 1980 realitza sessions de comentari dels seus llibres en centres d’ensenyament primari i secundari arreu dels Països Catalans.

Entre els anys 2006 i 2010 és directora general d’Acció Departamental al govern de la Generalitat de Catalunya, on és responsable de la creació i direcció de la Comissió de Commemoracions històriques i culturals. Des del seu càrrec impulsa la creació de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial “Eurodistricte de l’Espai català transfronterer” entre la Catalunya del Nord i la demarcació de Girona, així com l’establiment d’una representació de la Generalitat a l’Alguer. De la tasca realitzada a la Generalitat en resulta l’article “Fer política entre fronteres” (2010).

Margarida Aritzeta és membre del Consell de redacció de Serra d’Or i membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club Català i del secretariat de dones del PEN Club Català, de l’Asociación Española de Literatura General y Comparada i de l’Asociación Española de Semiótica, entre d’altres. Així mateix, del 1995 al 1999 és representant de l’Associació d’Escriptors a la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes.