La base de dades de les Lletres Catalanes
Inicia estudis de Dret, però els abandona per dedicar-se plenament a la literatura i el periodisme. Aquesta decisió i la seva ideologia provoquen la ruptura amb la seva mare, que el deshereta. L’any 1846 es trasllada a Madrid, on coneix nombroses personalitats. L’any 1852, havent tornat a Catalunya, la Societat Filharmònica de Barcelona li encomana una sèrie de conferències, amb les quals inaugura la seva càtedra d’història de Catalunya. Durant la guerra italoaustríaca es trasllada a Itàlia (1859) com a corresponsal d’El Telégrafo. L’any 1865, pel fet d’haver intervingut en la conspiració del general Prim, s’ha d’exiliar a França, on viu fins al desembre del 1867. En triomfar la revolució del 1868, s’estableix a Madrid, on col·labora amb diversos governs progressistes.
El Constitucional, El Laurel, El Genio, La Lira, El Catalán, La Violeta de Oro, El Popular, La Antorcha, Diario de Barcelona, La Corona de Aragón, El Conseller, El Telégrafo, La Montaña de Montserrat.
• Cronista Oficial de la Ciutat de Barcelona, 1852.
• Cavaliere di Gran Croce decorato del Gran Cordone dell’Ordine della Corona d’Italia, 1871.
• Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden de Carlos III, 1872.
• Acadèmic de la Real Academia de la Historia, 1875.
• Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1881.
• Acadèmic de la Real Academia de Lengua, 1883.
• Premi d’Honor de la Sociedad de Escritores y Artistas Españoles, 1885.
Participa en la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), dels quals és un dels set primers mantenidors. És proclamat Mestre en Gai Saber.
Publica l’antologia Los trobadors moderns (1859), rèplica a Los trobadors nous d’Antoni de Bofarull i elaborada en sentit més progressista.
Jo sé bé que qui passa primer un gual l’ensenya als demés i que també un home petit projecta una gran ombra
Eix matí l’enterrarem.
La coneguí minyona,
quan era de puresa
una tancada conxa,
quan era hermosa i bella,
i fresca com la rosa
que al rompre lo botó ne surt galana
de sa poncella closa.
Eix matí l’enterrarem.
La coneguí, quan tota
sa passió consagrava
i son amor a un home.
De son amor vivia,
de son amor és morta,
que per voler casar-la amb qui no amava,
l’han casada amb la tomba.
Eix matí l’enterrarem.
És una vella història
la que es conta de nines
que per l’amor són mortes.
Històries com aquesta
no es creuen quan es conten,
mes seran sempre veritat… i sempre,
i sempre seran noves.
Text: