La base de dades de les Lletres Catalanes
Com a regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista, combat públicament la política lerrouxista. El 1919 és diputat de la Mancomunitat i a partir d’aquest mateix any és membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1922 intervé en la formació d’Acció Catalana, i n’és dirigent fins que se’n separa pocs mesos abans de morir, per discrepància ideològica i religiosa, i retorna a la Lliga. És diputat a les corts espanyoles el 1931 i el 1932. Se’l considera un dels primers oradors de la Catalunya contemporània.
La Veu de Catalunya, La Publicitat.
A part d’articles literaris, escriu molt sobre temes polítics des d’un angle nacionalista.
Formulari d'enviament de postals (Envia un missatge per mail a qui desitgis, la postal s'inserirà automàticament.)
Jo tinc una cosina
d’ull de perdiu,
de boca de petxina,
d’olor d’estiu,
de trenes de panotxa,
de costat dur,
d’un Mas de la Garrotxa
préssec madur.
Oh la bella cosina
“mira i no em tocs”!
Sap llevar-te una espina
i engegar rocs.
Captenint-se del avis,
deixà galants
amb el mot en els llavis
i en pau les mans.
L’engavanya la sina
quan renta al riu.
Si el vern la despentina
encara riu.
Com una daina mostra
potser el turmell,
però la llum del rostre
sembla d’or vell.
Per nyicris m’arborava
tot d’un braçat
i la mirada em clava
sense pecat.
I és debades que em mogui,
ull cluc de sol,
savi de nyigui-nyogui
fet un mussol.