Antonina Canyelles Colom

El pare és encarregat general d’una empresa constructora i la mare modista. Passa una primera infantesa molt feliç al costat dels pares i de l’avi patern que, havent quedat vidu, viu amb ells a la mateixa llar. L’any 1947, en plena postguerra i als cinc anys d’edat, comença els estudis en una escola de monges del barri. Malgrat que no li va agrada anar-hi ni estudiar, destaca en dibuix i redacció. Als nou anys fa la primera comunió que, amb tot, tampoc volia fer. Als estius, organitzen amb la mare comèdies musicals al corral de casa, i l’autora n’escriu els guions. Des de petita, Antonina Canyelles llegeix molt. Estudia solfeig, harmonia i violí, tant al conservatori com a partir de classes particulars. Als dinou anys, i malgrat comptar amb unes molt bones aptituds, deixa els estudis de música.

Aleshores passa a estudiar treball social i, quan només li falten dues assignatures per acabar els estudis, la mare mor, sobtadament, als cinquanta-tres anys. Al cap de quinze mesos de la mort de la mare, el pare també mor, de manera que ella i el seu germà petit queden sols. En aquells moments li diagnostiquen una tuberculosi que l’obliga a fer sis mesos de repòs. Passa aquest temps a casa d’uns amics de la família on té accés a una gran biblioteca, de manera que, durant aquests mesos de llit, llegeix i escriu. En total estarà mig any enllitada i tres anys més de repòs, durant els quals llegeix de manera incansable. Després d’aquest període, posa una llibreria d’antiquari amb l’editor Lleonard Muntaner. Posteriorment, exerceix com a professora de català al col·legi Pius XII de Palma i, quan deixa el col·legi, segueix exercint la docència de català com a professora particular. Finalment posa una botiga d’antiguitats.

La seva trajectòria com a poeta s’enceta l’any 1979, quan obté el premi Marià Aguiló per la seva primera obra, Quadern de conseqüències, que es publica el 1980. L’any 1981 apareix la carpeta de poemes i il·lustracions Patchwork. Malgrat que mai no deixa d’escriure, després d’aquests dos primers títols no torna a publicar fins l’any 2005, quan veu la llum l’obra Piercing. L’any 2007 publica D’estructura circular. Amb els reculls Putes i consentits. Antologia poètica i Tasta’m. 34 poemes inèdits, publicats a l’editorial Lapislàtzuli, obté el reconeixement de la crítica. L’any 2013 publica La duna i la cascada i, el 2015, Nus baixant una escala.

El mes de juny de 2007, Antonina Canyelles participa al IX Festival de Poesia de la Mediterrània celebrat al Teatre Principal de Palma. Al mes d’octubre del mateix any, també compareix en la X Nit de Poesia a l’Auditori de Sant Cugat, en l’homenatge que es ret a Palau i Fabre. Al març del 2008 participa al Festival de Poesia d’Oliva “Poefesta” de la Safor i forma part, encara, del cicle “Veus Paral·leles. De l’Atles a Formentor”, l’any 2008, juntament amb poetes amazics en una sèrie de recitals dirigits per Albert Mestres i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes. L’any 2015, el grup La Rabera Eclèctica realitza una adaptació teatral de l’obra Putes i consentits i, el 2017, és l’autora escollida per obrir el primer número de la publicació de foto-poesia Panoptik (Uruk Editorial, 2017), on vint-i-un fotògrafs il·lustren poemes seus. Forma part del catàleg Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) com una de les seixanta escriptores catalanes més representatives de tots els temps.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.