Conrad Roure i Bofill

Els seus articles de records i vivències publicats al diari “El Diluvio” van ser recollits en tres volums amb el títol de “Recuerdos de mi larga vida”.

Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors “Del català que ara es parla”, juntament amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano, Albert Llanas… Aquesta tendència cultural s’oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.

Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d’aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al republicanisme federal.

Fou director i únic redactor de la publicació El noy de la mare. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar en nombroses publicacions de l’època: “Un Tros de Paper”, “Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Ilustració Catalana”, “La Campana de Gràcia”, “L’Avenç”, “L’Esquella de la Torratxa”, entre d’altres.

A ell es deu la primera traducció completa al català de la Ilíada, si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de Pierre Giguet.

L’historiador Josep Pich Mitjana ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900, que van ser publicades originàriament a el diari “El Diluvio” entre 1925 i 1928.